dissabte, 27 de juny del 2009

Igual que fa 150 anys al diari. Regió7 26-6-2009.

ACTUALITZACIÓ 01-07-2009: El Regio7 ha obert un fòrum de debat sobre la situació de la línia Manresa-Barcelona. Premeu aquí per dir-hi la vostra !!!


Notícia apareguda al diari Regió7 26-06-2009 (per ampliar la notícia premeu la imatge)

Protesta pels 150 anys de mal servei ferroviari a Manresa






divendres, 26 de juny del 2009

Material de difusió de l'acte

Als enllaços següents podeu trobar el material de difusió:

Cartell DIN-A4
Pamflet informatiu (2 x DIN-A4)
Manifest

Imprimiu-ho! passeu-ho!

dimecres, 17 de juny del 2009

Perquè no ens segueixin robant el temps!

Acte de protesta. Divendres 3 de juliol

18.30 h
Trobada a l’estació de la RENFE de Manresa

19.00 h Recepció de les autoritats amb una cassolada popular (porteu estris que facin soroll) i lectura del manifest

19.30 h Cercavila reivindicativa fins al Casino

20.00 h Al Casino, xerrada debat a càrrec de l’historiador Francesc Comas i del representant de l’Associació per la Promoció del Transport Públic, Ricard Riol

Manifest de les usuàries i usuaris emprenyats

Sentim una gran enveja dels manresans i manresanes de 1859. No sabem exactament com va anar que tan sols 11 anys després que els catalans i catalanes veiessin el primer ferrocarril en funcionament, Manresa ja disposava d'una via de tren que posava les seves mercaderies i la seva gent a 80 minuts de Barcelona. Ens imaginem que els dirigents polítics de llavors eren emprenedors i visionaris dignes d'admiració per part dels seus conciutadans i van fer de Manresa una de les primeres ciutats de Catalunya.

Avui dia les coses han canviat, i som molts els manresans i manresanes que, com altres ciutadans i ciutadanes de la comarca, hem de buscar-nos la vida i les garrofes cada dia a la capital del país. Per atansar-nos a la feina, o per anar-hi a cercar els serveis que tothom necessita i que no tenim aquí, hi ha diverses opcions: si tenim molta pressa, molts calés, un bon cotxe i no ens preocupen les conseqüències socials i mediambientals, podem anar-hi per l'autopista més cara d'Europa en 45 minuts. Si ens veiem obligats a optar pels preus populars, podrem escollir entre tres alternatives: Amb el tren dels catalans farem una pausada excursió pel Llobregat amb vint-i-vuit parades. També podem triar un viatge en l'autobús fent una bonica excursió amb un magnífic tour per Olesa, i bones vistes a les retencions del Baix Llobregat i l'entrada de Barcelona. Per a la majoria ens reserven un extraordinari recorregut pel Vallès i el Baix Llobregat, en uns còmodes vagons de la RENFE, amb parades en llocs tan pintorescos com les tres estacions de Montcada i contínues sorpreses que faran de cada viatge una aventura de final incert. Això sí, qualsevol d'aquestes opcions ens garanteix un viatge més llarg del que feien els envejats manresans i manresanes de 1859.

Aquesta situació pot semblar pintoresca si no fos perquè aquesta realitat representa per a cada un de nosaltres un robatori imperdonable del nostre temps de vida, que ens converteix en ciutadans i ciutadanes de segona categoria, dignes de la compassió de tots aquells als que expliquem el nostre drama quotidià. Tothom ens compadeix menys la classe dirigent política i econòmica de Manresa i de la seva comarca que, a diferència d'aquells dirigents de 1859, van superar tots els entrebancs al govern català i espanyol per aconseguir una fita que avui desperta la nostra enveja.

Es tan senzill com això:
Demanem a les i els nostres dirigents manresans i comarcals el coratge i la tenacitat que van tenir fa 150 anys, per aconseguir ara, els serveis de transport públic directes amb la capital que escurcin el temps de viatge i incrementin les freqüències fins a fer el transport públic competitiu amb el viatge per autopista.

L'arribada del primer tren


El primer tren que va circular a Catalunya i Espanya va ser el de Barcelona a Mataró, l'any 1848. El 1850 el govern de l'Estat va autoritzar la construcció d'una línia que unís Barcelona i Granollers, amb un ramal de Montcada i Sabadell, on va arribar el 1854. Tres anys després el tren ja era a Terrassa i les obres van prosseguir fins a Manresa. Per enllaçar els 32 quilòmetres que separen les dues ciutats van caldre moltes obres, ja que el tren havia de travessar la serralada Prelitoral i el relleu és molt accidentat. Van participar-hi paletes, fusters, picapedrers i peons que, utilitzant la tracció animal i una maquinària molt simple, van haver d'obrir túnels i aixecars terraplens, com el de la Bauma, i viaductes, com el d'Olesa, de 35m d'altura. També va caldre fer 8 túnels, dels quals destacaven els d'Olesa i Castellbell per la seva llargada.

L'empresa constructora va ser la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa, que més tard va ser absorbida per la Compañía del Ferrocarril Caminos de Hierro del Norte de España, coneguda popularment com a Ferrocarrils del Nord. Per això encara avui molts manresans parlen de l'estació del Nord, per bé que està situada al sud de la ciutat.

Molts manresans, sobretot empresaris tèxtis, van adquirir accions de la companyia per l'interès, econòmic i comercial, que suposava poder disposar d'un mitjà de transport de primer ordre com aquest.

Finalment, el 3 de juliol de 1859 va tenir lloc el viatge inagural. A les 10 del matí, una repicada general de totes les campanes de la ciutat va anunciar l'arribada del primer tren Barcelona-Manresa, que va tardar 80 minut: si fa no fa, igual com ara. Després de la recepció inagural, per part de les autoritats locals, l'esdeveniment fou celebrat amb una missa a l'estació, entre dues locomotores; un banquet, també a l'estació; i un all al Casino, al vespre.